Els Carnavals o Carnestoltes

Carnaval

Titulo: El Carnestoltes
Oleo sobre tela: 130 x 97 cm.


INDICE



Web oficial de Elena Kudryashova

Art Kudry Gallery

¿Que és el Carnestoltes o Carnaval?


El Carnestoltes és una festa pagana que es celebra dies abans de l'arribada de la Quaresma.
La paraula Carnestoltes o Carnaval pot derivar del llatí: Carn levare i Carns tolendas (treure la carn).
El Carnaval també va ser conegut amb el nom de Carnestolendas o Carnestoltades i que comprenien un temps que el disbarat imperava amb el desordre i el caos.


Origen del Carnestoltes


L’origen el podríem remuntar, segons alguns historiadors, als temps dels antics egipcis i sumeris, fa uns 5.000 anys.
Hi ha una teoria que indica que són celebracions en honor a Carna, filla d'Helena (Deessa de les faves i la cansalada).
A Reus (Tarragona), el Carnestoltes se’l coneix com el 'Carrus Navalis', i és representa com el carro del déu Bacus, una embarcació de 70 tones arrossegada per deu cavalls.
Aquesta teoria està associada als bons períodes agrícoles i a la sexualitat; així el déu Bacus (déu del vi, del Teatre, del desenfrenament i dels banquets i orgies), vènia del mar i arribava en un magnífic carro, que s'assemblava a una nau.

Hi ha informacions sobre activitats carnavalesques amb la utilització de màscares d'inversió sexual, per allà l'any 1347. Així com cercaviles amb torxes, focs d'artifici i lluites amb elements vegetals, com per exemple, els tomàquets, taronges, i també els caramels, que encara perduren (Vilanova).

La repressió en vers les cultures paganes, portada a terme durant l'Edat Mitjana, no va poder eliminar unes festes boges molt arrelades al poble, que vivia els Carnestoltes esplaiant-se i divertint-se, menjant i bevent, disfressant-se, ridiculitzant a l'església i a tot allò que els reprimia.
És per això que es va pretendre cristianitzar la festa i convertir-la en un acte més del calendari catòlic.


Com es celebra el Carnestoltes


En quant a la forma de celebrar-ho, tots coincideixen en la diversió i la proliferació de les disfresses.
La luxúria (desig sexual desordenat i incontrolable) i la gola (menjar i beguda amb desmesura), varen reclamar els seus drets enfront de les imposicions estrictes de l'esperit i la moral tancada de les primeres èpoques i també d’ara.
En principi els emmascaraments i disfresses, eren inversions socials, en el qual el poderós cedia el seu lloc a l'humil.
Avui en dia cada ciutat es distingeix per un estil i un ritus diferents i en les formes variades de treure-li partit a la llibertat i al llibertinatge que dóna el fet de no poder ser reconegut.
Aquestes varietats de Carnaval atreuen un turisme d'interès carnavalesc, cada vegada més abundant.


Quan es celebra el Carnaval


El Carnaval es celebra abans de Quaresma i ve precedit per La Candelera , Els Tres Dijous i La Setmana dels Barbuts.

La Quaresma
És el temps litúrgic de conversió, que marca l'Església Catòlica per preparar la gran festa de Pasqua.
La Quaresma dura 40 dies; comença el Dimecres de Cendra i acaba abans de la Missa del Sopar del Senyor, al Dijous Sant.

Antigament, la Quaresma es representava com una vella, decrèpita, caduca, alta i antipàtica, amb set cames, vestida de negre, amb un bacallà a una mà i un cistell de verdures a l'altre.
El simbolisme és ben clar, el temps de Quaresma és temps de serietat, tristesa, recolliment, color morat (senyal de dol), oració i dejuni.

La Candelera
Era una celebració que servia per esborrar, amb la santedat del misteris cristians, les profanacions i infàmies comeses per el profans durant el segle V.
En algunes ciutats catalanes encara es celebra, per agrair l’alliberament de una pesta mortífera, donant les gracies a la Mare de Deu de la Candela.

Els Tres Dijous
Son: El dijous de Compares, El dijous de Comares i El dijous Gras i ens marquen les dates del començament del Carnaval.
Cal destacar El Dijous gras, que antigament es celebrava amb un bon àpat (coca de llardons, botifarres d'ou i l'escudella de xarró, etc.) i alhora son les primeres diades mòbils de l’any i per tant no tenen data fixa.

La Setmana dels Barbut
D’aquesta setmana en parlarem al arribar al quadre de Els Tres Tombs,que es celebra la festivitat de Sant Antoni Abat.
Amb les referències de La Candelera, Els Tres Dijous i La Quaresma, la data del Diumenge de Carnaval, no pot escaure mai abans del 2 de febrer, ni després del 7 de març.


La durada del Carnaval


Els Carnestoltes més solemnes poden arribar a les dues setmanes, però no és aquest el límit.
A les ciutats que tenen els Carnestoltes com els seves festes més significatives, comencen molt abans.
A Venècia, es proclamava el 26 de desembre com a primer dia dels Carnestoltes.
Més avançats eren en algunes ciutats d'Alemanya, que l’onze de novembre es donava inici als Carnestoltes amb l'elecció del seu Rei.


El Rei Carnestoltes


És el personatge que representa aquestes festes i és el Rei de la disbauxa, que neix a Catalunya al segle XVI.
Ell, amb el duru i la clau de la ciutat, és el que obre la porta de l'alegria, l'algaravia i la sàtira.
Es un déu menor, que el poble la convertit en Rei. Per això se l’anomena així: "El Rei Carnestoltes és, el rei de tots els poca soltes..."

El Rei, normalment es un ninot construït amb una camisa vella i uns pantalons farcits de palla, amb un barret vell al cap i un nas llarg, que ha estat penjat al paller, fins que el notari llegeix el testament i desprès el Rei es cremat com a símbol de la fi d'aquest període. A partir d'aquí s'inicia el temps de Quaresma.


La fi del Carnaval


El Dimecres de Cendra, es l'últim dia de la setmana de Carnestoltes i es celebra amb la tristesa i austeritat, que imposa el primer dia de la Quaresma, amb el ritual anomenat Enterrament de la Sardina, que era l'enterrament de l'esquelet de la sardina o de una arengada, després d'haver celebrat el primer menjar quaresmal.
L’enterrament es celebra amb una desfilada mortuòria, on participen emmascarats, timbalers i grups de foc. Tot acompanyat per la lectura del Testament per part del Notari Lucífer i la mort del Rei Carnestoltes.


Curiositats del Carnaval


Eren unes festes de bromes que, de vegades, si una persona no anava disfressada, el perseguien amb una escombra, li tiraven fang, serradures i cendra per embrutar-ho i quedar així d'alguna manera disfressat.
És per això, que durant aquests dies les persones que no eren partidàries del Carnestoltes, procuraven quedar-se a casa i no sortir al carrer.

Els Carnavals varen ser unes festes de prohibicions que a partir de l’any 1616 van començar a crear massa problemes.
Durant les guerres del 1640 fins al 1714, no es varen permetre celebrar.
El Rei Felip V, temia que els balls, disfresses i màscares, s’aprofitessin per realitzar venjances personals o conspiracions.

Amb el Rei Carles III, les festes es varen tornar a refer.
A partir d’aquell moment les festes de Carnaval van començar a estendre's per tot arreu.

Als segles XIX i XX, varen començar una de les èpoques de més esplendor del Carnestoltes, però malauradament a l'any 1939, aquesta festa va quedar prohibida en tot l'estat espanyol, encara que va haver-hi moltes ciutats i pobles, que sortosament varen continuar amb la tradició dels els Carnestoltes, a esquena del règim.
Es per això que podem dir que els Carnavals eren i son unes festes de subversions que van regnant en honor de la llibertat del poble.


Altres Carnavals


Temps enrere, van haver-hi altres Carnavalades, que es feien durant l’any.

Una animalada era la que es feia el dia dels Sants Innocents, ja que quan sortia pel carrer un veí innocent, un home disfressat amb un vestit estrany, amb un pal i una borsa inflada, el perseguia a ell, als nens i a les dones i els hi demanava diners per el berenar i alhora parodiava els sermons del capellà una vegada acabada la missa, dins de la plaça del poble.
També era anomenat un bisbe entre els escolans i per un dia el feien alcalde i aquest xicot anava donant voltes pel poble amb la vara de comandament, ordenant disbarats.
Aquests dies les autoritats locals, es retiraven i deixaven el lloc al poble, perquè poguessin dir el que volguessin amb la seva perversió, més o menys ingènua.


Carnavals arreu del món


Són famosos els Carnavals de Rio de Janeiro, Tenerife (declarat a l’any 1980 Festa d'Interès Internacional), Venècia, Nova Orleans, o el de Cadis amb les seves famoses i divertides 'Chirigotas'.


Els Carnestoltes avui dia a Catalunya


Actualment els Carnavals s'ha convertit en unes festes, on tothom s’ho passa bé. S'organitzen balls, jocs i cercaviles amb carrosses i tot tipus d'activitats.
Sol anomenar-se cada any i per votació popular, a diverses persones de la població, que seran el Rei i la Reina del Carnaval.
Són famosos, amb milers de participants i espectadors, les desfilades (ruas) de Barcelona, Solsona (on destaca la penjada del ruc i el ball de l'escaldat), Tarragona, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Platja d'Aro i Roses, entre d’altres.

© 2008 - 2012 Art Kudry Design, All Rights Reserved