La Sardana

La Sardana

Títol: La Sardana
Oli sobre cotó: 130 x 97 cm.

La Santa Espina

Llevantina

INDICE



Web oficial de Elena Kudryashova

Art Kudry Gallery

La Sardana és la dansa nacional dels catalans.
Es segurament la més bella il•lustració sonora y plàstica d'un poble amb més de vuit milions d'habitants.

La Dansa

Es balla en grup i en cercle tancat per nombroses parelles que, amb les mans enllaçades, s’executen passos curts i passos llargs.
Els passos curts es realitzen amb els braços cap avall i els llargs amb els braços enlaire. Els participants s'agafen de les mans per parelles, entenent com parella un home que agafa amb la mà dreta a una dona.

La Sardana és interpretada per la Cobla que consta d'uns instruments típics, com són: la tenora, el tible, flabiol i el tamborí, típicament catalans, i altres, com la trompeta, el trombó i el contrabaix, que ja són mes convencionals.
La Cobla és el complement musical de la majoria dels esdeveniments musicals tradicionals catalanes.

L'Origen de la Sardana

En la prehistòria trobem algun indici de la Sardana, en les danses astronòmiques, en honor a les danses màgiques, per a una bona collita o pel triomf en la batalla.

La teoria, que la Sardana prové de l'època grega, té molts partidaris, ja que ‘Homer’ cita en ‘la Iliada’ un ball molt semblant.
La Sardana i les danses de la cultura Hel•lènica tenen similitud en els moviments.
Les relacions greco-catalanes van ser merament comercials, si bé van influir en l'artesania de la nostra terra. Això no va ser suficient per a traspassar els costums tradicionalment arrelats en el poble grec, com és el cas de la dansa.
Durant la invasió turca a Grècia, diversos exèrcits catalans van anar a aquelles terres a lluitar i sembla poc possible que en aquelles circumstàncies els catalans adoptessin la ‘Sardana Grega’ i alhora és difícil demostrar que els grecs la portessin a Catalunya.

Existeix també la teoria, que la Sardana ve de Sardenya (Itàlia) , tal vegada per la similitud amb el nom. Però el ball, que es ballava a Sardenya, no és puntejat com la Sardana.
L'instrument principal en la Illa, 'La Leonada', mai s'ha esmentat a Catalunya, llavors és difícil de creure que portessin la dansa i s'oblidessin l'instrument musical que creava la melodia.
Fins a aquí tot el referent a l'origen de la Sardana podríem qualificar-lo de llegenda ja que és massa in concret.

En l'Edat Mitjana, existia un ball rodó i el ball barrejat que podria ser el precursor de la Sardana.
Es creu que la Sardana s'esmenta abans del Segle XIV amb diferents noms.
En el segle XVII la Sardana és la dansa de "moda" entre l'aristocràcia i la cort del rei.
L'any 1850 és publicat el primer tractat per a aprendre els passos llargs de la Sardana.
La Sardana va comentar a ressorgir després de diversos regles en les comarques del Nort de Catalunya, específicament en la zona que va des del Rosselló Francès a La Selva, pa-san per l'Empordà, que va arrelar amb molta força.
És per això que existeixen dues maneres bàsiques de marcar els passos: la Empordanesa i la Selvatana.
Pep Ventura va modificar la Sardana donant-li molta vivacitat.
Altres reconeguts compositors de Sardanes van ser Enric Morera i Frederic Mompou.
La popularitat i extensió de la Sardana van créixer considerablement en les últimes dècades del segle XIX.
Després de la Guerra Civil, tornen a aparèixer les entitats sardanistes, és el renéixer de la Sardana.

La Sardana punt d'Unió

Part de l'èxit de la Sardana com dansa social radica en el seu caràcter de dansa oberta, que admet un nombre altament variable de parelles i que, almenys a nivell públic, no requereix especials condicions físiques per a la seva pràctica.
És per això que podem dir que la sardana es pot considerar com el cercle més demòcrata del món, com llaç d'unió i germanor entre tots els pobles.

Curiositats

- Entre 1550 i 1590 en algunes ciutats l'Església Catòlica van prohibir ballar sardanes dintre de les Esglésies i també en la Plaça, ja que el soroll distreia l'atenció dels fidels.

- 1625 En Barcelona, en honor al naixement d'una Infanta, es van ballar Sardanes i també en les festes de Sant Jordi que es van celebrar una mica més tard.

- En Catalunya i Rosselló, existeixen aproximadament cent trenta cobles actives, la major part de les quals no són professionals.

- L'única cobla existent fora del territori català és la Cobla La Principal, d'Amsterdam (Holanda).

- En 1960 se es va crear "El Día Universal de la Sardana".

Els Aplecs i Concursos de Sardanes són nombrosos en ple segle XXI.

Els catalans diem... "La Sardana és la dansa més bonica de totes les danses que es fan i es desfan..."

© 2008 - 2012 Art Kudry Design, All Rights Reserved