La Senyera - bandera catalana.

Senyera, bandera catalana

Títol: La Senyera, bandera catalana
Oli sobre cotó: 162 x 130 cm.


INDICE



Web oficial de Elena Kudryashova

Art Kudry Gallery

L'Origen de "La Senyera"


El terme Senyera significa en català bandera, insígnia o estendard.

La Senyera és la bandera que identifica al poble català.

Es tracta d'una bandera de quatre franges vermelles sobre fons daurat o groc, i és usada oficialment com la bandera de Catalunya.
Si a la bandera de les quatre barres li afegim l'Escut d'Aragó, tenim la bandera d'Aragó, i si li posem una franja blava i una corona en fil d'or en el costat de l'asta, tenim la bandera del País Valencià i si la trobem amb un rectangle morat i un castell, tenim la bandera d'Illes Balears.

És molt difícil arribar a conclusions clares sobre l'origen i l'antiguitat de totes aquestes senyeres, unides en el temps i que amb circumstàncies soci-polítiques, han portat a confusions i fins i tot a confrontacions, que han arribat a l'àmbit lingüístic, social i polític.
És per això que en aquest capítol dedicat a la Senyera, fem esment en "La Llegenda", més que a buscar una realitat historia de l'origen i els escuts catalans, aragonesos, valencians i balears.
Solament exposem unes breus dades, que sembla ser que són els que més s'apropen a la qual podria ser la realitat.
Però en cap cas volem fer un estudi històric, sobre l'origen del poble català, valencià o aragonès.


Història

Podem situar l'origen de la primitiva "Senyera Catalana" cap a l'any 878, quan el Rei Lluís "El Tartamut" va investir a Guifré "El Pilós", com a Compte de Barcelona, Girona i Besalú.
Va ser llavors quan es va iniciar la Casa de Barcelona, que amb enllaços matrimonials, van agrupar cada vegada més territoris.

Altres teories diuen que les quatre barres vermelles, podrien ser un símbol més primitiu, usat pels Comtes de Carcassona (Territori francès), de on procedia el noble Guifré "El Pilós".

També s'atribueixen les barres vermelles al Papa. El vermell i el groc, eren els colors pontificals i els reis del Comtat de Barcelona i d'Aragó eren “Abanderats del Papa”.

Al segle XVIII, la Senyera és assumida pels catalans com la bandera del poble.
Després de la derrota i caiguda de Barcelona el 11 de setembre de 1714, el rei Borbó Felipe V, no va deixar que aquesta s'utilitzés en cap organisme dels Països Catalans.

La Mancomunitat de Catalunya la va prendre com a emblema oficial l'any 1914, i el mateix va fer la Generalitat de Catalunya l'any 1931.

Tant l'any 1923, com l'any 1939, la bandera catalana va ser perseguida per les autoritats espanyoles i va ser prohibida la seva exhibició pública i oficial.
Atès que va prendre un caràcter ‘il•legal’ per la seva prohibició i sentiment català, va ser adoptada, encara més si cap, per moviments nacionalistes i independentistes dins dels Països Catalans, apareixent sempre com un símbol patriòtic i nacionalista.

Les quatre barres les podem veure en els escuts d'armes de Ramón Berenguer IV, en les armes del Casal de Barcelona, i en els escuts de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona, Vic, Perpinyà, Mallorca, Alacant, Castelló de la Plana, València i fins i tot a Osca, Terol, l’ L’Alguer (Illa de Sardenya) i a Sicília (que eren regnes catalans), i també en les armes de Provença, les del Comtat de Foix, de Beath, o de Millau (ara territori francès).

Durant l'època del Modernisme es va utilitzar la Senyera com a element decoratiu en edificis.

A la Senyera de l’Unió Catalanista de l'any 1891, el poeta Joan Maragall, li va dedicar el seu poema "La Nostra Bandera", i la Senyera de l’Orfeó Català, fins i tot té un himne propi anomenat: “El Cant de la Senyera”.

Els catalans d'Amèrica van oferir l'any 1922 a la Mancomunitat de Catalunya, una Senyera, però aquesta va desaparèixer misteriosament, amb la dictadura de Primo de Rivera l'any 1923.

Des de la República, fins als nostres temps, tots els esforços a recuperar les banderes han estat inútils, ja que van ser robades com a botí de guerra i com a senyal de victòria.


Escut de Catalunya

L’Escut de Catalunya és l’escut dels Comtes de Barcelona.
És més antic de la Península Ibèrica i un dels més antics d'Europa.

L'Escut català es troba en una encunyació de Ramón Berenguer en l'any 1150. Això vol dir que la matriu de la moneda és almenys uns 20 anys més antiga que aquesta encunyació.


La Llegenda de Guifré "El Pilós" i descripció del quadre "La Senyera".

En el quadre d'Elena Kudryashova, reproduït en aquest llibre, podem veure una Senyera catalana i també la Llegenda de Grifé "El Pilós".

Podem veure una batalla i una victòria, fixant-nos solament en els soldats a cavall i tota la composició del quadre.
Hi ha quatre fileres de cavalls i soldats ferits o cavalcant. En cadascuna d'aquestes fileres, la pintora ha volgut representar també una barra de la Senyera catalana.

En el centre del quadre podem veure, amb els guerrers a cavall o en el sòl, la imatge d'un personatge amb corona. És el Rei i tenim de suposar que aquest rei, és en Carlos II, que pren la mà ensangonada del Comte de Barcelona, Guifré "El Pilós", que ferit de mort, i a petició del mateix comte, llisca la seva mà per l'escut real amb l'ajuda del Rei.
Així, d'aquesta manera, al segle XVI va sorgir l'Escut de la Casa de Barcelona i aquest escut, amb els anys, es va convertir en "La Senyera" (Bandera de Catalunya).

Si ens fixem en la part superior del quadre, veurem els rajos de llum blaus i blanc del cel, i podem observar que la pintora insinua, amb la intencionalitat o no, un estel blanc.
Podríem parlar d'una Senyera independentista o Senyera estelada* (estel), ja que aquests rajos, els podrien interpretar com les puntes blanques de l'estel. Aquesta és la llegenda que Elena Kudryashova ha volgut representar en el seu quadre de dues formes diferents, és per això el quadre es diu "La Senyera".

És possible que alguns no haguessin entès el per què del títol del quadre: "La Senyera", sí solament hi veien una batalla i la victòria.
No en va, durant els primers mesos, després de la finalització del quadre, la mateixa pintora, el va titular: "La Batalla". Va ser uns mesos més tard, que ella mateixa va adoptar definitivament el nom de "La Senyera".

És una llegenda recent i bonica, però no deixa de ser això, una llegenda, que tant homes de lletres, com a pintors han embellit la nostra història, la història del Poble Català.

© 2008 - 2012 Art Kudry Design, All Rights Reserved